viernes, 6 de junio de 2014

No una casa

"Si ara poses la mà
que em faci una teulada
damunt del front, serà
sencera una caseta:
el pit, una paret,
i m'amago al racó
que fa amb l'altra paret,
el braç."
        I fora, dona,
mira la serralada
dels coixins: el recer
on se't recull el càndid
ample hivern dels llençols.
A la carena, mira
l'or tebi de la làmpara,
sol clavat a la posta
que sagna delicat
i no diu que sofreix.
És el nostre paisatge,
dona. Fins a arribar-hi
jo també he corregut
camins dubtosos. Dona,
amaga més la cara
al racó del meu pit.
No em miris, i no em deixis
veure'm dins els teus ulls
la figura poc certa,
sense pedra ni aplom.

GABRIEL FERRATER



jueves, 5 de junio de 2014

No una Casa

NO UNA CASA "Si ara poses la mà que em faci una teulada damunt del front, serà sencera una caseta: el pit, una paret, i m'amago al racó que fa amb l'altra paret, el braç." I fora, dona, mira la serralada dels coixins: el recer on se't recull el càndid ample hivern dels llençols. A la carena, mira l'or tebi de la làmpara, sol clavat a la posta que sagna delicat i no diu que sofreix. És el nostre paisatge, dona. Fins a arribar-hi jo també he corregut camins dubtosos. Dona, amaga més la cara al racó del meu pit. No em miris, i no em deixis veure'm dins els teus ulls la figura poc certa, sense pedra ni aplom. Gabriel Ferrater

No una casa-Video

Audio Poema- No una casa

jueves, 6 de marzo de 2014

JO, COM A ESCRIPTOR

Jo, com a escriptor/a
Pluja d’idees:
1. Quan escric
2. Perquè escric
3. Per qui escric
4. Si m’agrada escriure
5. On escric
6. Com escric
7. Si em sento realitzat.

Redacció:
Jo, com a escriptor sempre escric quan es feina de classe o deures, normalment no escric, només per chat. Jo escric perquè quan ho mana el professor/a perquè no m’agrada escriure ja que hem sembla avorrit i avui en dia no em sembla una cosa tan important. Però si que m’agrada escriure en algunes ocasions, com  per exemple quan el tema m’agrada o escriure a ordinador sempre m’agrada perquè es molt més ràpid i  a més  tens moltes més eines i més a mà que quan escrius a mà i apart també queda mes net i mes bonic.
Jo, quan escric intento estar tranquil, abans d’escriure faig un petit descans mirant la televisió o sortint a donar fer un passeig amb el meu gos, així estic més tranquil, estic mes concentrat i mentre he donat el passeig he estat pensat sobre que puc escriure.
Normalment no hem sento realitzat al escriure ja que com he dit abans  no només escric quan es feina que ha manat el professor/a.

EXAMEN PARAULES EMMETZINADES

Per fer aquest examen ens em tingut que llegir el llibre paraules emmetzinades, en aquest llibre la autora intenta parla discretament dels abusos sexuals familiars, de com una persona de fiar que a vegades sembla una persona dintre de ella i a una altra molt diferent.
El llibre parla d’una noia adolescent que va desaparèixer fa 4 anys, el cas es va quedar endarrere fins que l’Eva, que es una noia tímida, ingènua, callada, va rebre una trucada de la Bàrbara, que era la noia que va desaparèixer far 4 anys i que es la millor amiga de la Eva, la Bàrbara es una noia molt intel·ligent i problemàtica,es la filla de la Nuria i del Pep, la Nuria , tal i com esta representada al llibre, es veu que li cedeix tot a la noia i , que per tant, quan desapareix la Bàrbara es se sent molt culpable. En Pep es veu sembla un pare exemplar ja que fa tot el possible per trobar a la Bàrbara. Es veu que es molt fort ,que aguanta tot els problemes familiar que te. Aquesta trucada que fa la Bàrbara a la Eva d’ona un petit raig d’esperança al cas d’aquesta noia que el segueix un inspector que es diu Salvador. es un home que entrega la seva vida al treball , es molt intel·ligent. Això es veu quan al final, gracies a ell, es troba el culpable. Els principals culpables d’aquesta trama són  els seus tiets ja que ells no tenen fills i al principi es creu que la noia a escapat a la seva casa. També hi ha un altre culpable  que es el seu novio, un noi mes gran que ella i que ja estava desesperat perquè volia tenir sexe amb ella i mai ho aconseguien. I l’últim sospitós es un professor seu ja que semblava molt amable però darrera d’aquesta mascara i ha un pedòfila. Gracies a la trucada de la Bàrbara, l’inspector descobreix qui es el culpable. Aquest llibre jo crec que es d’intriga ja que fins al final no saps qui es el culpable i es veien tots els sospitosos i com es van descartant fins que surt el culpable.
Això passa a  Barcelona i passa en el present però i ha algun salt de temps al passat.
Aquesta novel·la m’ha agradat mes del que pensava, al principi se’m va fer molt pesada però li vaig posar i ganes i cada vagada m’agradava mes perquè tens mes i mes ganes de saber qui es el culpable, al final em va sorprendre molt ja que no to imagines ni de lluny.

SINTAXI


És un grup de paraules que té un sentit complet. Es compon d'un SN (que fa la funció de subjecte) i un SV (que fa la funció de predicat) entre els quals hi ha una relació de concordança.

No em va agradar gens aquella pel·lícula
Pred. Subj.
Sintagma nominal: El nucli és un nom. També pot ser un pronom.
Sintagma verbal: El nucli és un verb.
Sintagma adjectival: El nucli és un adjectiu.
Sintagma adverbial: El nucli és un adverbi.
Sintagma preposicional: Preposició més Sintagma Nominal.
Determinats
Articles
el, la, els, les
Els carrers
Demostratius
aquest, aquell, aquesta, aquella...
Aquells carrers
Possessius
el meu, la meva, els nostres...
Els seus carrers
Quantificadors
Numerals
trenta, el primer, una dotzena...
Dos o tres carrers
Quantitatius
quantes, molta, bastant, tant...
Bastants carrers
Indefinits
qualsevol, algun, un, cada...
Alguns carrers
Interrogatius
quin, quina, quins, quines,...
Quins carrers?
Adjectius
estret, ample, brut, net...
El carrer estret
Sintagmes preposicionals
del mig, amb botigues, sense sortida...
Un carrer sense asfalt
Frases que fan d’adjectiu
on visc, que hi ha darrere, de què parles
El carrer on jo visc

SINTAGMES:
Nucli/ Perifèria
SN: Especificador + Nucli + CN
Altres: ESpecificadors/ nucli complements.

COMPLEMENT DIRECTE:
verbs transitius: accepten complement directe.
verbs intransitius: no accepten complement directe.

La policia ha detingut els lladres.
Els lladres han estat detinguts per la policia.

a + CD
Ajudaré a la meva mare
Acompanyaré a les meves amigues.
Estimo a el Pere.

al = a + el
als = a + els

CD indeterminat -> en
si porta algun quantitatiu, aquest es manté.
Ex:
Compraràs el pa? Sí, el compraré.
Compraràs pa? Sí, en compraré.
Tens molta gana? Sí, en tinc molta.
                           No, no en tinc gaire

CD -això
      - allò                       => HO
      - una oració 
Ex:
Has vist això? No, no ho he vist.
Vas comprar allò? Sí que ho vaig comprar.
Has vist que plou? Sí, ja ho he vist.

POSICIÓ DELS PRONOMS FEBLES:
Els pronoms febles es posen davant del verb menys  quan el verb és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu.
Ex:
El veuré
Veient-lo
Veieu-ho

Quan el verb és un passat perifràstic, o una perífrasi verbal, podem posar els pronoms febles davant o darrere del verb.
Ex:
Ens va ajudar
Va ajudar-nos
El devia trobar
Devia trobar-lo

Si hi ha més d'un pronom, els posarem tots davant o tots darrere del verb.

Quan els pronoms febles van darrere del verb, van units a ell o entre ells per apòstrof o per guionet.
En cas de combinació de pronoms, l'apòstrof es posa el més a la dreta possible.

Me'l va donar.
Me l'ha donat.

CI:

Substitueix a l'afectat pel CD.

a/per a

Dóna menjar a les gallines
           CD       CI

He fet un jersei per a la meva neboda
             CD                 CI

Substitució del CI:
Substituïm els complements indirectes de primera i segona persona amb els mateixos pronoms amb què substituïm els complements directes.

Ex:

Em va ajudar.
CD

Em tornarà els discos.
CI                  CD

Quan el complement indirecte és de tercera persona, el substituïm per li si és singular i pel pronom els si és plural.

CD                                        CI
el <- a ell                     - li                   
la <- a ella                   - li
els <- a ells                  - els
les <- a elles                - els

Substitució dels complements directe i indirecte:

Posarem primer el pronom que fa de complement indirecte, i després el que fa de complement indirecte.
Ex:

Em va donar la mà.
CI                 CD

Me la va donar.
CI CD

CI + CD
Ex:
Ens va tornar l'abric -> ens el va tornar.
CI                  CD        CI  CD


Combinació de pronoms febles (CD+CI):
Posarem primer el pronom que fa de complement indirecte i després el complement directe.
                                                                       Em va donar la 
                                                                       CI                   CD
                                                                       Me la va donar
                                                                       CI CD
CI  CD CD CI                                                            
li + el  =  l'hi
li + la  =  la hi
li + els =  els hi
li + les  =  les hi

CI
a ells ->   els
a elles -> els

CD:
CD indeterminat -> En
CD neutre (això, allò, oració) -> Ho

COMPLEMENT PREPOSICIONAL (CPrep) o DE RÈGIM VERBAL (CRV)

Hi ha determinats verbs que necessiten un complement començat per una determinada preposició, sempre la mateixa per a cada verb.
Ex:
- aspirar a
- recordar-se de
- col·laborar amb
- pensar en

Sustitució del complement preposicional:
Si comença per la preposició de, el substituïm per EN.
En tots els altres casos, el substituïm per HI.

Ex:
- Aspiro a la felicitat - hi aspiro
- Em recordo de la seva cara - me'n recordo
- Col·labora amb una ONG - hi col·labora
- Pensaré en tu - hi pensaré.


Canvi i caiguda de preposició
Davant d'un infinitiu verbal només podem posar les preposicions a/de. Si hi va un altre preposició l'hem de canviar per una d'aquestes dues.

Complement atributiu o Atribut
És un complement que necessiten els verbs copulatius (ser, estar i semblar). També se'n diu predicat nominal. Els verbs copulatius es limiten a posar relació entre el subjecte amb alguns dels seus atributs, característiques o estats.
Els verbs ser o estar, poden no portar atribut si porten complement circumstancial de lloc.

Ús dels verbs ser i estar:
En català les coses sempre són, mai no estan.
Pel que fà als éssers animats (animals i  persones), quan es troben en un lloc, farem servir el verb ser. Només farem servir el verb estar quan es sinònim de viure o passar un temps en un lloc.
En el cas que portin atribut, en lloc de complement circumstancial de lloc, es com en castellà. Ser per atributs inherents al subjecte. I quan es tracta d'un estat definitiu farem servir el verb ser.


Substitució del complement atribut:

si l'atribut és indeterminat el substituïm pel pronom "Ho"
si és determinat el substituïm pels pronoms "El, la, els, les"
si el volem emfatitzar el substituïm per "En"

Ex:

El seu pare és metge? Sí que ho és.
En Pere és l'entrenador? Sí que l'és.
La Maria és simpàtica? Sí, n'és molt.

SUBSTITUCIÓ DE COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS:

CC -> HI

CCL iniciat per la preposició de -> EN

CCT -> no es poden substituïr.

Ex:

Puja amb ascensor -> Hi puja
Camina de pressa -> Hi camina
Vaig a la piscina -> Hi vaig
Vinc de la piscina -> En vinc.

Complement Predicatiu (CPred.)
El complement predicatiu complementa al verb i al subjecte o bé al verb i al complement directe.
Necessita concordar amb el subjecte o el complement directe al quals complementa.
ATENCIÓ a confondre el complement predicatiu amb el complement circumstancial de mode perque tots dos responen a la pregunta Com? feta al verb, però el complement circumstancial de mode només complementa al verb i acostuma a ser un adverbi o una locució adverbial.  Mentre el complement predicatiu acostuma a ser un complement predicatiu.

Substitució del complement predicatiu.
El CPed el substituïm pel pronom HI. excepte quan es tracta dels verbs fer-se o dir-se que el substituïm pel pronom pel pronom EN.